Cultura del Xiajiadian superior

La cultura del Xiajiadian superior (xinès tradicional: 夏家店上層文化, xinès simplificat: 夏家店上层文化, pinyin: Xià jiā diàn shàngcéng wénhuà: 夏家店上层文化) (c. 1000-600 aC.)^[1] L'indret conté diversos nivells arqueològics, el nivell més baix (2000-1500 BCE) i nivell superior (3000-1000 aC.), que deriva de la tradició del bronze de l'estepa Eurasiática i la Cultura d'Andrónovo. Va ser una cultura arqueològica de la Edat del bronze sorgida en el nord-oest de la República Popular de la Xina, derivada de la tradició del bronze de l'estepa euroasiàtica.^[2]

La cultura del Xiajiadian superior descoberta principalment en el sud-est de Mongòlia Interior, Hebei septentrional i Liaoning occidental, era lleugerament més desenvolupada que la del Xiajiadian inferior. S'estenia al nord del riu Xilamulun. En comparació de la cultura Xiajiadian inferior, els nivells de població eren inferiors, menys densos i més estesos. La cultura es basava essencialment en l'agricultura, però també tenia un component pecuari, amb un estil de vida nòmada. L'estructura social va canviar de ser una societat acèfala o tribal a una societat més orientada al cacicat. L'àrea arqueològica tipus està representada per la cultura del Xiajiadian inferior, l'indret arqueològic epònim on es va desenvolupar es troba a Chifeng, Mongòlia Interior.^[3][4]